Diu “Sant Google”:
Refrany que indica que, encara que es vagi
molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al lloc
d'origen o al punt més cèntric.
I és que tot i que
hem definit aquesta petita aventura com a viatge als orígens, el cert és que
independentment de si som catalans de segona generació o nascuts arreu, hom és
del lloc a on es guanya les garrofes (o les hi ha treballat) i d’allà on ha
enterrat els seus éssers més estimats. És per això que tornem allà on hem estat
joves, allà on hem estimat, allà on hi tenim la vida.
 |
| L'Hospitalet de l'Infant |
Bé després
d’aquesta concessió mística a la transcendència, procuraré relatar-vos l’última
etapa d’aquesta mena de regata sense competidors.
El vent que ahir, com us vaig dir, se'n va anar a dormir, avui s’ha llevat de matinada. Ens diuen que ha arribat a fer ràfegues de 70 quilòmetres a l’hora, a fe que ho hem notat.
Cansats com estàvem ahir, hem decidit que calia fer un desdejuni anglosaxó amb ous ferrats, embotits, pa, tomàquet i cafè en el que només ha mancat un filet de bou volta i volta per adquirir la qualificació de texà.
Excepcionalment no
l’ha preparat en Pepeluí sinó que ens l’han fet en un bar del port.
Acomplerta la
prioritat més alta de les tasques del matí, hem anat per la segona, alimentar
de gasoli el tanc del vaixell que estava realment molt assedegat. Hem carregat
121 litres i finalment a un quart i mig de dotze sortíem per la bocana de
l’Hospitalet de l’Infant.
I... Oh, sorpresa!! Tenim vent de Xaloc, del Sud Est, que en el rumb que ens cal seguir entra per l’aleta d’estribord.
VELA! VELA! VELA!
No se si és que hi ha moltes ganes de tornar, si la sort ens empeny en forma de vent molt favorable, si el paisatge ens avisa que ho tenim a tocar, o que Déu hi fa més que nosaltres, el cas és que anem molt ràpid.
 |
| Salou |
Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, el Vendrell, Comarruga, Vilanova, la Geltrú, Sitges, Garraf es succeeixen com en una presentació uniformement accelerada i tot presidit per la vista omnipresent de Montserrat.
 |
| Montserrat |
 |
| Garraf |
A tres quarts de set s’albira el Tibidabo, però encara ens falta passar el port de Barcelona, a l’alçada del qual arribem vora dos quarts de nou del vespre.
Driblem els vaixells grans que entren o surten de port o que simplement estan fondejats a l’espera, però ara ja tenim experiència en el joc i aconseguim passar amb la pilota i marquem el gol de la victòria a Mataró a les onze hores de la nit del dijous 20 de juny de 2013.
Mataró
Mataró
Mataró
 |
| El dia D, desembarcament a Mataró |
Joan Miquel
Enhorabona !!.
ResponEliminaPel viatge. Per l’experiència. Pel “bon rotllo” (les fotos i les cròniques no enganyen !). Pel feliç retorn. Pel vostre entusiasme...
Gràcies, també, per haver-nos deixat participar –per mitjà d’aquest blog- de tot això.
Ara a descansar tot recordant les “aventures” i els bons i mals moments passats i fins la propera !!!
Una forta abraçada.
Tot just arribar a port m’he donat de dues coses, que havíem assolit la nostra fita i que també havia guanyat i recuperat amics amb els que ja havíem o no viscut aventures d’aquest tipus. Amb això vull dir que vaig sentir la sensació de que desprès d’aquesta aventura te de haver-hi qual com mes i que de segur tot serà mes fàcil.
ResponEliminaGracies a tots, sense cap valoració especial, dons hem anat, amarrat, súper menjat i tornat sans i estalvis que ja es molt i també vull demanar-vos disculpes per si amb algun moment de tensió la meva veu a pujat qual com decibel mes, de vegades tot passa amb un segon i les conseqüències poden ser desastroses.
Gracies també al “CIRRUS” , el vaixell que ho ha fet possible.... li vaig posar aquest nom a conseqüència de haver vist un altre vaixell que el portava i que em va semblar molt valent, ell també ho ha sigut i desitjo que continuí sent-ho per poder viure amb ell la llibertat que et dona la navegació a vela.
Una abraçada tripulació i com diu el grit de guerra..... amb dos ........
Carles I "El Capi"