4 More Than 65: de maig 2013

De què va

Aquest és un blog de viatge per relatar una petita aventura d'uns iaios que encara es consideren nois.

És un viatge als orígens perquè un dels navegants va immigrar a Catalunya amb els seus pares en un vapor i ara tornarà de visita a Almeria en un veler amb tres tripulants més.

Tres tripulants més, que no viatgen als seus orígens, perquè els tenen terra endins en altre direcció, però que l’acompanyen amb il·lusió, doncs com la majoria del poble català també som mestissos.

Però també, cal dir-ho, és una concessió a l’aventura en un món que cada cop deixa menys espai a l’imprevist. És una aventura molt petita en comparació als navegants de només fa dos cents anys, perquè nosaltres ens servirem d’uns equips de Naviònica absolutament inimaginables fa pocs anys. Queda, això si, l’atzar del vent que fa més romàntica la navegació.

És un succedani al nostre viatge a Itaca, que roman pendent, però que com va dir el poeta,

“Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

Konstantínos Kaváfis

Benvinguts doncs al nostre quadern de bitàcora.

dimecres, 29 de maig del 2013

De la netedat i altres coses importants

Dons, apa! no cal esperar més el bon temps, aquest estiu, diuen els que de veritat entenen, que no tindrem estiu clàssic. Que serà una mena de primavera amb una mica més de calor, però com en maig, cada dia un raig. És a dir, si ens hem de mullar, mullem-nos!

Sortirem, si Déu vol i el temps no ho impedeix, el dimecres 5 de juny!

Serà havent dinat.

Si fóssim a una illa paradisíaca dels mars del sud, en ple Pacífic, em posaria a imitar a James Cook i diria: dimecres cap a tres quarts de dues de la tarda, amb la marea alta, partirem vers les illes de Columbretes. (Ell ho diria en Anglès, és clar).

Però som a Mataró i les nostres marees no passen gairebé mai d’un pam, o sigui que serà amb marea alta, però per casualitat, perquè el que volem de veritat és començar l’aventura amb la panxa plena.

Per si un cas.

Avui tocava revisar. Aquesta setmana tota la tripulació, sense dir-nos-ho d’antuvi, ens hem tallat els cabells. Es veu que cal marxar ben polits, i avui han polit també el Cirrus. Amb hèlix nova, desincrustat i amb una bona capa d’anti algues el vaixell lluïa d’allò més.

L’habilitat i l’experiència d’en José Luís ja havia reparat el termos de l’aigua i engreixat l’eix del timó i només queda que la propera setmana el carreguem de provisions de “comercio” i de “bebercio”.