El diumenge 9 havíem vist en tots els pronòstics, que a partir de les
tres hi hauria tangana. Per això en varem llevar molt d’hora molt d’hora (Pep
Guardiola dixit) i un cop pres el desdejuni, a un quart de 8 del matí sortíem per
la bocana del port de Gandía.
El vent continuava de component sud i aquí protegits per la costa que en
aquest sector corre de nord-oest a sud-est i això ens desventa pel que cal
continuar a motor.
Pot després de allunyar-nos de Gandía hem albirat Dénia, però l’avanç era descoratjador. Tirar cap el nord en cerca del vent no garanteix trobar-lo i
molt menys que aquest sigui favorable, per tant seguim a motor, rumb vers el cap La
Nao.
Amb aquest neguit hem voltat el Penyal d’Ifach i a un quart de quatre, vuit
hores després de la sortida de Gandía hem entrat per la bocana del Port de
Calpe.
Una jornada de treball completa.
Com que ens hem guanyat el jornal i estem molt afamats, en Pepeluí no triga
a cuinar-nos un arròs caldós. No era de Llamàntol sinó de gambes, llagostins i
musclos que encara li quedaven, però estava boníssim com si ho fos.
La sobretaula va ser llarga com correspon a un bon dinar, en acabat i al
desembarcar un amable agent de la policia local, interrogat pel Josep Lluís com
a col·lega, ens va dir que el nucli urbà de Calpe quedava a un quart d’hora,
pel que varem anar caminant.
El póli desvia d’haver estat pagès abans d’entrar a la policia, perquè hem
trigat tres quarts d’hora.
Cerveses, tapes i per tornar un taxi.
 |
| El Càpi amb el seu vaixell |
Joan Miquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.