El dimecres 12 en Carles ha hagut de substituïr el reflector de radar que s'havia caigut a l'aigua amb les pantocades.
En acabar sortim de Cartagena a migdia, després de fer gasoli i amb
vent en contra per variar, però curiosament amb una mar calma. Ja podem quasi
dir que som un equip, a l’hora de llargar amarres, pujar defenses i estibar-ho
tot a bord, gairebé no cal dir-nos res i funcionem com un rellotge. De
baratillo, de moment.
Havíem previst anar fins a Aguilas, però la navegació agradable ens fa
re-considerar la ruta. Algú ha parlat del port pesquer de Garrucha i inevitablement
de la fama dels seus gambots i heus aquí, que no se sap com (o pot ser si), ens
hem arribat fins allà.
Abans d’entrar a port, com és manat, hem arriat veles. I llavors ja no hem
estat un equip. Quelcom ha fallat i la major s’ha enrotllat malament. Encara
sort que el Capità ha demanat excuses a port per entrar a mitja vela i ho hem
pogut solucionar un cop amollats en el pantalà.
Pantalà a qual hem amarrat de costat perquè el port esportiu és tot just
acabat de fer i segurament per l’esperit megalòman que ens ha seduït abans de
la crisi, és de proporcions descomunals. Tant en longitud de pantalans com en
amplada dels canals, en resum, un port senzillament sobre-dimensionat. Com
aquests aeroports sense avions que han fet darrerament, però aquí sí que n’hi
havia de vaixells.
Pocs, però.
Un port còmode per maniobrar, tot nou, les connexions d’aigua encara per
posar. I llavors arriba l’hora de la dutxa, i aquí el desastre, els barracons
provisionals, sense clau, amb entrada directa des de la platja al suposat
vestidor i accés lliure per tota persona aliena al Club Nàutic. Ara em direu que m’estic convertint al
elitisme, a la consagració de les classes. Res més lluny del meu pensament, el
que passa és que no em fa gràcia que qualsevol pugui guindar-me el rellotge
mentre em dutxo i... els del Club ja en tenen de rellotge.
Superat aquest tràngol, canviats de roba i relaxats ens disposem a prendre les cerveses de rigor i sopar. Sortosament varem trobar el xiriguito adient.
Varem anar a petar a “El Birra” regentat per en Gabriel un jove caló mig cambrer mig filòsof, que ens va encertar els gustos.
Mercès Gabriel, ens has fet recuperar la confiança en Garrucha i els seus gambots.
 |
| La tripulació del Cirrus al complet |
Així m’agrada “cronista”: les ressenyes de dues en dues.
ResponEliminaPer curiositat, us vareu pesar al sortir de Mataró ?. Ho dic perquè amb tots els tiberis que feu, per més que també feu molt exercici, ja haureu afegit alguns quilets de més ... Triperos !!!
Que hi diu la gent quan veu que sou quatre “iaios” dalt d’un veler ?. Ara l’ INSERSO fa creuers a vela ?...he,he.
Be, ja us comença a faltar poc per a, segons les cròniques, arribar a l’equador del vostre viatge: Almeria.
A veure quines son les vostres impressions quan hi sigueu.
Endavant valents que això esta “chupao” !!!.
Una abraçada.