El recer que ens proporcionava la mitja lluna de la Columbrete , record del
seu origen volcànic, ens ha protegit molt bé del vent de bufava (poc) del Sud,
però no de les estranyes corrents marines que generaven un remolí al interior
de les parets del con. El resultat ha estat que el Cirrus ha pendol·lat tota la
nit en intervals molt regulars, cosa que ha dificultat el descans d’alguns. El
Patró ha arrestat la boia.
A les set del matí el despertador d’en Charly ha tocat diana florejada i un
cop dejunats, amollades les amarres que ens unien a la boia, sortíem de
Columbretes a les 9:10. El vent al igual que ahir, igual que abans d’ahir,
bufava a la nostra contra, motor una altra volta, paciència.
En Josep Lluís ha posat la
seva canya de currican, troleo, o a la fluixa, que no sabem encara com es diu en
Català normatiu, munida d’un esque artificial (un peix de plàstic amb un
plumall i un ham doble) molt aparent. I ens hem oblidat.
Cap tres
quarts de tres de la tarda, havent dinat, s’ha comença a aixecar el vent. Amb
molta alegria per tots nosaltres, sobre tot perquè Eolo ha tingut el detall
d’esperar que haguèssim acabat el dinar. Bufava de Sud-Sudest a uns 15 nussos
que ens entrava per l’aleta, cosa que en Carles i en Josep Lluís han aprofitat
per itzar la gènova i ajustar la major i em pogut navegar de cenyida al vent i
afluixar força el motor.
PER FÍ, NAVEGUEM A VELA!!
De sobte, el carret de la canya comença a cantar! En Pepeluí llibera la canya del seu canyero i subjectant el bàcul de la canya amb les seves parts nobles (o no) comença a lluitar amb la presa. El túnid, per bé que encara no sabíem que ho era, es va defensar coratjosament. Sobre tot quan ja era a uns deu metres de la popa, que ens va obsequiar amb un parell de ziga zagues abans de rendir-se per l’esgotament. I finalment el deliri. Entre en Pepeluí i en Charly vàren treure de l’aigua un fermós Bonítol de uns tres quilos.
Però un cop a bord el peix, conscient que era la seva última possibilitat de salvar-se, encara va lluitar per tornar al aigüa. Varem haber d'apuntillar-lo. Pobre animaló, i és que som uns depredadors!!
Per festejar-ho, el vent va començar a augmentar de velocitat per assolir
finalment força 5 i 6 el que ens permet de navegar sense motor a 7 nussos i a
voltes fins a 8. És clar que això va aixecar
després onades de fins a metre i mig... i això ja no és agradable.
I per festejar el seu èxit amb la canya en Josep Lluís es va premiar amb wiskey de Tennessee.
Contents per l’èxit de la bona navegació a la vela i per la pesca del
bonitol, se’ns va fer molt curt el tram i varem arribar al Club Nàutic Gandia a
dos quarts de nou del vespre.
En total vint i quatre hores i quaranta minuts de tensa navegació
Joan Miquel
“Porfa”… pesqueu un altre bonítol i poseu-lo, sisplau, en llaunetes amb bon oli andalús !!.
ResponEliminaSerà un molt bon detall per a obsequiar als amics i familiars quan retorneu…he,he…
Continuem en contacte, “depredadors” !!
Que continuïn el vent favorable i la bona navegació.
Pep