De què va

Aquest és un blog de viatge per relatar una petita aventura d'uns iaios que encara es consideren nois.


És un viatge als orígens perquè un dels navegants va immigrar a Catalunya amb els seus pares en un vapor i ara tornarà de visita a Almeria en un veler amb tres tripulants més.

Tres tripulants més, que no viatgen als seus orígens, perquè els tenen terra endins en altre direcció, però que l’acompanyen amb il·lusió, doncs com la majoria del poble català també som mestissos.


Però també, cal dir-ho, és una concessió a l’aventura en un món que cada cop deixa menys espai a l’imprevist. És una aventura molt petita en comparació als navegants de només fa dos cents anys, perquè nosaltres ens servirem d’uns equips de Naviònica absolutament inimaginables fa pocs anys. Queda, això si, l’atzar del vent que fa més romàntica la navegació.

És un succedani al nostre viatge a Itaca, que roman pendent, però que com va dir el poeta,


“Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

Konstantínos Kaváfis


Benvinguts doncs al nostre quadern de bitàcora.


diumenge, 23 de juny del 2013

Nosaltres, la tripulació decidim

Ep! Que ens referim al Cirrus, no a Catalunya. Podríem fer-ho, oi?

Deia que decidim en assemblea seguir costejant fins el cap de la Nao (la terra peninsular més prop de ses Illes) i fer nit a Calp per esperar millors pronòstics. De moment, els butlletins meteorològics de Salvament Marítim continuen senyalant baixes pressions a Balears, i un cop deixada enrera la bocana de Cartagena veiem que aquesta borrasca te influència en la mar d’aquest costat de la bassa.

Uns vaixells de guerra de l'Armada ens acomiaden de Cartagena

Mar en contra amb onades de metro i mig, vent en contra, pantocades contínues, en resum una navegació força incòmoda. Pels voltants del cap  de Palos, sentim en el canal 16 que Salvament Marítim dona un avís pels navegants en la zona d’Eivissa per què extremin la vigilància doncs hi ha un veler extraviat del que no es tenen notícies des de fa dies.


És quan decidim de no anar a les illes i fer navegació de cabotatge per tornar. Això implica fer trajectes de 10 i 12 hores i pernoctar al port que toqui en cada moment. En conseqüència, no ens aturem en lloc i ens arribem fins Alacant. En el camí els avisos de Salvament es van repetint i el canal 16 va ple.

Estic convençut que no he estat jo, però m’ha passat a mi. El water de proa s’ha embussat. Estic convençut perquè, no se si per la mala mar o per la margarina dels matins, tot el dia vaig de “xaculines” com diu la Trinca. Sortosament el Capi no m’ha arrestat i si que ha arrestat a la pobra comuna. Ha restat clausurada.

Comencem a adonar-nos que el no haver contestat “No hay huevos” a l’hora de decidir anar a ses Illes quan passavem pel cap la Nao ha estat una molt assenyada decisió. I és que el mariner més savi és el que torna a casa sa i estalvi.

Per acabar-ho d’adobar en un cop de vent, el pilot automàtic ha deixat de pilotar i en Charly que estava de güaita a la roda se les ha vist i desitjat per tractar de controlar la situació, encara sort que en Carles i en Josep Lluís han estat prou amatents.

Després de vora 12 hores de mar moguda, les immillorables instal·lacions del Club de Regatas de Alicante ens acullen acuradament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.