Ahir a la tarda el
tècnic de Autohelm ja ens havia advertit que el pilot automàtic que equipava el
Cirrus era obsolet. Aquesta és una paraula sacralitzada per l’enginyería de
sistemes, que vol dir en realitat que ja no els paga la pena mantenir un estoc
de recanvis, que prefereixen canviar-te tot el sistema, ho dic amb coneixement
de causa.
Bé, el tècnic va
prometre que trucaria perquè creia que tenia un servo-motor usat en el seu taller i que pot ser
ens podria solucionar el problema.
No va trucar.
Ens organitzem per
fer torns de dues hores al timó i comencem la singladura del dia 18. Salvament
Marítim comença el butlletins amb avís Pan, Pan, és la crida quan algú te
avaria o quan li cal ajuda però encara no està desesperat. És també la fórmula
emprada, seguida de Relé, quan es tem que algú te dificultats però no ho ha
reportat per si mateix, sinó que un tercer li fa de pont.
Doncs bé, “Pan,
pan, relé, Pan, pan, relé, el vaixell Beria reporta dues bengales de socors en
la posició...” és l’avís que es repeteix quasi constantment en el ràdio
VHF. Encara no els han trobat!!
El temps és rúfol,
cosa que encara fa més avorrida la navegació, cap a dos quarts de dotze amb
Jàvea a la vista per babord, comença a ploure. És sens dubte el que ens faltava
per posar-nos depressius.
La puja escampa al
bell mig del golf de València, el que és d’agrair perquè permet de veure millor
el trànsit de mercants de gran tonatge que es dirigeixen o procedeixen del seu
port.
Seguim a rumb amb
la confiança que dona saber que si les coses es torcen sempre podem virar cap a
l’oest i cercar refugi a un port de la costa. Al vespre, sobre d’aquesta costa
a la que volem arribar, es desenvolupa un núvol de creixement vertical que
presagia tempesta, però sortosament al final el vent, aquest que ens ha fet la
guitza gran part del temps, se l’enduu i al arribar al Club Nàutic Burriana la
lluna ens il·lumina per les feines d’amarratge.
Avui, hem tingut
notícia de que aquest blog el segueixen des de Tailàndia. La neboda d’en Carles Bach, l’Anna, que dona
la volta al mon, viatja i treballa, és a dir: Treballa aquí i allà per viatjar.
L’Anna, deia, ens fa l’honor de seguir el nostre blog. La tripulació del Cirrus
li agraïm sincerament, és el lloc més llunyà del que tenim referència que ens
segueixen. Sabíem que un nebot d’en Lirola ens seguia des de Annapolis,
però Bangkok és gairebé quatre vegades més lluny.
Per cert, al temps
que també li fem arribar el nostre agraïment, jo personalment li agraeixo
l’esmena en el nostre títol. Com diu ell, que és llicenciat en Filologia
Anglesa, hauria de ser 4 over 65 i no pas 4 more than 65. I agraeixo
especialment que m’ho hagi fet arribar mitjançà el seu oncle i no amb un
comentari del blog. Ho sento, no he pogut canviar el nom del blog perquè ja
havia donat l’adreça a massa gent. Perdona’m, és que jo no soc de lletres, que
soc de ciències.
Joan Miquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.