Feliços d’haver assolit l’objectiu principal del nostre viatge. Sessió
dormilega extra, matí dedicat per uns a comprar queviures i per altres a
netejar el vaixell, que ja li convenia. Ens dediquem també a esbrinar el temps
atmosfèric que ens espera i les diferents agències meteorològiques que podem
consultar mercè a la xarxa, contribueixen a confondre’ns. Tanmateix, el
pronòstic més repetit és que per tornar tindrem tot en contra i particularment
el vent amb força 6 ó 7, si més no, el tram fins el cap de Gata. Així les
coses, decidim consultar a la saviesa local, és a dir, preguntem a un vell
mariner del port. La veu de la experiència sentencia: Demà estarà tot tranquil,
mar bella i vent en calma.
Conclusió, sortirem demà matí.
Almería dona l’índex més alt d’hores de sol anuals a la península Ibèrica.
És per això que hi ha aquí tant gran número d’hivernacles que fan de la
població del Ejido una illa al mig d’un mar de plàstic. La província d’Almería
és avui un territori ric mercè al cultiu hortofrutícola intensiu i en menor
mesura el turisme. La temperatura agradable i la escassa contaminació ens ho
confirmen.
En Josep Lluís ens fa una amanida de pasta amb salsa roquefort per
llepar-se els dits i brindem amb cava Roger Goulart brut nature collita
numerada.
Amb copes flabiol, com és manat. Brindem per l’amistat, perquè hem
arribat a Almería, perquè les dificultats han estat assumibles, i perquè
finalment hem pogut passar comptes provisionals, després d’haver-nos fet el
propòsit molts dies abans.
Migdiada general, i en acabat cal reparar el penell del cap de munt del pal de la major que no anava fi. Com que no tinc vertigen i es veu que soc el menys pesant dels quatre: M’ha tocat!!
Sa i estalvi i sense cap taca als “gayumbos”, ho juro!
Ah! El pal fa 16 metres i mig, però m’ho han dit quan ja havia baixat. Si ho sé abans, no pujo!
Després i per compensar, em sortit un altre cop de descoberta, que aquesta
capital és veritablement molt bella. Jo m’he avençat per fer fotos d’un ingeni
industrial que és ja un clàssic d’Almería.
Una immensa sort, pels que com jo ens agrada l’arqueologia industrial, que
va estar a punt de no arribar als nostres dies perquè en els anys del
desarrollisme turístic van voler demolir-ho amb dinamita. No van poder perquè
ho havia dissenyat el taller de l’enginyer Eiffel. De fet el va dissenyar uns deixebles del mestre.
 |
| Exemple d'edifici eclèctic de la capital |
 |
| La Rambla d'Almería |
A l’hora de sopar i per suggeriment d’en Lirola anem a Casa Puga, l’essència de les bodegues de l’Andalus, veritable lloc emblemàtic de la capital.
Quasi cent cinquanta anys ens contemplen, fundada en el 1870 ha vist passar de tot i encara pertany a la mateixa família. Tenim la immensa sort que ens serveix el propietari, quarta generació, que ens aconsella el bo i millor de la casa.
Tot exquisit. I sortim rodolant. Ens fa una foto i ens adverteix que sortirà publicada a la pàgina web de Casa Puga. Nosaltres no li diem que estem fent un blog, però li direm un dia d’aquests.
Més tard, prenent el cafè (descafeïnat, no us penséssiu) arriba l’hora de les confidències i en Pepeluí ens explica els detalls de la història de la seva família represaliada només per ser republicana.
El seu periple d’exili embarcats en un mercant fent tombs per la Mediterrània per tal d’evitar els comissaris polítics del règim que els esperaven a l’Estació de França. Una història trista i real a la recerca de la supervivència.
Ens ha emocionat.
Joan Miquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.