El Cau de l'Almirall

El Cap de Palos

Deixem la bocana de Santa Pola cinc minut després de les vuit del matí. Malauradament el vent ens segueix sent desfavorable i cal anar a motor.

A mesura que anem baixant de latitud la costa es fa més abrupte, sovinteixen els roquers i cada cop el seu aspecte ens recorda més els penya-segats del Cap de Creus. Amb l’absència creixent de platges, la densitat d’habitatges minva en la mateixa proporció, deixant la costa a estones pràcticament verge.

Havíem previst un tram força llarg, perquè l’objectiu l’hem fixat a Cartagena, per això i perquè hem recuperat un “thermos” amagat en un dels moltíssims recons d’estiba que te el vaixell, hem fet cafè a dojo, però heus aquí que a mig matí s’aixecà vent i ha anat augmentant la mar. Tots estàvem a la banyera, que per si no ho sabeu no és per banyar-se, sinó que és el lloc a on hom pot assentar-se a coberta, hem estat molta estona amb cops de mar i quan hem volgut prendre cafè, el termos que era a la cabina ha caigut a terra i tot el cafè a l’estora. Li ha fet tanta gràcia a en Carles que encara s’està rient ara.

Hi ha hagut qui, per no perdre el cafè i ajudar a en Carles a netejar el barco, ha proposat de xarrupar l’estora. Li hem desaconsellat.

Refinería d'Escombreras

Cap a les sis de la tarda ja veiem el resplendor de la xemeneia d’alliberació de pressió de la refineria d’Escombreras, permanentment encesa. La petroquímica és a tocar de Cartagena, però la entrada a Port és tant complicada que no hem passat les llums del port esportiu fins dos quarts de vuit.

Bateríes de costa

Primer trobem un llarg dic d’espera per els petroliers que fan torn per la càrrega o descàrrega dels hidrocarburs, que tenen la seva dàrsena pròpia, després a babord queda un espigó que protegeix un embarcador per a vela lleugera i barques petites. Darrera d’aquest hi ha sengles túnels arran d’aigua que amaguen els submarins, mitja milla després i darrera d’un espigó a estribord, al que està amarrat un imponent buc ataronjat de Salvament Marítim. Temps després trobem la bocana particular del port esportiu, i encara al fons veiem la dàrsena particular i vigilada de l’Armada de Guerra.

El cau dels submarins

I és que es nota que Cartagena te tradició marinera de ben antic, la qual cosa no és estranya perquè deu de ser un dels ports més protegits de la Mediterrània. Envoltat de turons i Illes apeninsulades per dics, oculten eficientment qualsevol vaixell de guerra per més veles blanques que pogués lluir.

És per això que ha estat des de l’antigor el Cau de l’Armada.

Com que està força ple, un mariner ens fa amarrar abarloats al antic moll de carga de vaixells. Per què teniu una imatge semblant, és com si amarréssim al moll de la fusta de Barcelona.

Cartagena te un aire senyorial, com correspon a una oficialitat que en els seus orígens era aristocràtica. En Charly, que va fer la instrucció militar aquí, diu que llavors estava tot tant ple d’oficialitat que es passava el dia amb la ma a la gorra.




Joan Miquel