“Nautico de Gandia, Nautico de
Gandia, Nautico de Gandia,aquí embarcación Cirrus, Cirrus, Cirrus”
La operació ràdio en la banda marina especifica que hi ha que repetir tres
cops tant el nom de a qui crides com el nom propi. Això encara que siguis a la
bocana del port de destí (que entra la senyal a canonades) i encara que no
estiguis en perill i únicament demanis per passar la nit a port. Acabada la
conversa radiada i formalitzats els tràmits de rigor, amarrem de proa en un pantalà
força baix i desembarquem tots, en Charly no sense dificultat (els seus genolls
no li han perdonat encara).
Hem estat 53 hores a bord i la dutxa calenta era ja una obsessió per a
tots, després a sopar de tapes i a dormir d’hora. Una meravella, sense moviment,
sense sorolls. Bé sense sorolls, no seria la paraula més adient. Volia dir sense aus protegides en parada
nupcial, sense vaixells entrant i sortint de port, sense proteccions que
grinyolin, sense amarres que donin cops, a això em referia. Perquè de
soroll al veler, sí que n’hi havia. Diuen que quan quatre homes dormen sempre
hi ha tres que ronquen, el tercer no perquè està despert. Els quatre no sabem
si ronquen perquè no hi ha cap per certificar-ho.
És clar que estàvem molt cansats, el primer no s’ha despertat fins a les
nou del matí. Un altre esmorzar contundent i dos han anat a comprar queviures i
els altres dos a netejar el vaixell, que ja li tocava. Es veu que a Gandia era
festa, o pot ser estaven de festa, perquè al tornar els que havien anat a reposar
provisions, els van rebre amb mascletà i banda de música als acordes del famós
pas doble “Paquito el chocolatero”.
En acabar en Pepeluí ha cuinat el bonítol a l’estil dels pescadors bascos,
ens ha fet un “Marmitako” per xarrupar dits. S’ha superat a si mateix, el plat
d’avui era digne de Larzac.
Com s’escau després de un bon dinar; becaina i avui tocava cinema.
Que us penseu que hauria portat el Lirola per visionar a bord?
Dons el més adient en un vaixell de vela.
Hem vist, alguns per segona vegada, “Master
and commander”.
Una peli, pels que ens agrada la mar, genial! “De reclinatòri”
A sopar de tapes i a passar
la segona nit a Gandia.
Joan Miquel
Post scriptum: Com veieu, estic posant-me al dia pel que fa a les entrades del blog, tingueu paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.