De què va

Aquest és un blog de viatge per relatar una petita aventura d'uns iaios que encara es consideren nois.


És un viatge als orígens perquè un dels navegants va immigrar a Catalunya amb els seus pares en un vapor i ara tornarà de visita a Almeria en un veler amb tres tripulants més.

Tres tripulants més, que no viatgen als seus orígens, perquè els tenen terra endins en altre direcció, però que l’acompanyen amb il·lusió, doncs com la majoria del poble català també som mestissos.


Però també, cal dir-ho, és una concessió a l’aventura en un món que cada cop deixa menys espai a l’imprevist. És una aventura molt petita en comparació als navegants de només fa dos cents anys, perquè nosaltres ens servirem d’uns equips de Naviònica absolutament inimaginables fa pocs anys. Queda, això si, l’atzar del vent que fa més romàntica la navegació.

És un succedani al nostre viatge a Itaca, que roman pendent, però que com va dir el poeta,


“Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

Konstantínos Kaváfis


Benvinguts doncs al nostre quadern de bitàcora.


divendres, 14 de juny del 2013

Un passeig per la bombolla urbanística, o el que no caldria fer




Amollem amarres a dos quarts de 10 i creuem entre la verda i la vermella a tres quarts.

El vent ens ve de sud est i ens entra pel través cosa que possibilita la navegació a vela i el Patró ens mana hissar vel·les, de fet la major ja anava a la via per estabilitzar, llavors ajusta la major per donar-li sortida al aire i s’estira la Gènova. A poca estona parem el motor i aconseguim navegar quasi dues hores a sis i set nusos amb vent de força 4, i sense pràcticament desviar-nos del nostre rumb.

Tota la costa ens presenta un paisatge feréstec i abrupte amb racons realment preciosos com un saltant d’aigua que es precipitava des dels farallons directament al mar. De sobte, un parell de torres de vidre i ciment apareixen per sobre d’una barra de sorra. Voltem un cap i ailàs, la debacle turística. El monument a l’especulació immobiliària, el despropòsit portat al límit, la consagració del turisme de platja i sol.


I presidint l’estens nyap, la torre hotelera que ha de fer Benidorm coneguda arreu del mon. Per satisfer la megalomania de certs polítics amb comandament en plaça, ha de ser el més alt de Europa.



Ens allunyem d'aquest Manhattan Mediterrani tant desubicat...
i continuem a rumb amb l’ajuda del motor i com que és encara d’hora, ens passem de llarg Alacant i arribem a Santa Pola a les sis de la tarda.


Santa Pola, com segurament ja sabeu, és feu del Madridisme d’estiu. És a on passava gran part de l’any Don Santiago, d’altra banda, promotor principal del boom de Benidorm, però s’estava a Santa Pola, que és un altre cosa.

Joan Miquel

1 comentari:

  1. Benvolguts “navegants”,

    Veig que aneu “cremant” etapes. Com bons viatgers gaudiu i analitzeu –fins i tot amb esperit crític- tot el que aneu trobant... tenim ja ganes de que torneu i que, entaulats, ens pugueu anar explicant totes les vostres vivències i aventures.

    Sobre el sopar d’estiu, ja us vàrem avançar per correu-electrònic que havíem decidit retardar la data prevista per a poder celebrar-hi, també, el vostre retorn. La darrera decisió ha estat esperar a que sigueu ja a casa per tal d’acordar entre tots –“vells”, “no tant vells” i “nous” membres de la colla- la data que vagi millor a la majoria. Així, doncs, “xino-xano” gaudiu a plaer de la vostra valenta aventura.

    Continuem amatents a les vostres cròniques.

    Una forta abraçada i molt bon viatge.

    ResponElimina

El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.