Dilluns 17 després
de tornar a intentar, sense èxit és clar, reparar el pilot automàtic i comprar
“bocates” al bar del Club de Regatas, deixem enrera el port d’Alacant cap les
deu del matí. S’ha decidit de fer totes les milles que es puguin i per això
menjarem entrepans, per no entretenir-nos en parar taula.
A quarts de tres
de la tarda, el vent que fins llavors el teníem de proa, gira i es posa de
Garbí, cosa que ens permet desenrotllar la Gènova i ajustar la Major i llavors
aturar el motor.
Tornem a navegar a
vela!!
 |
| Curioses sorgències d'aigüa |
Tot i que el
propòsit era afartar-nos de milles, al arribar a prop del cap de la Nao, essent
encara a tocar la possibilitat de fer el salt a les Illes, ens dirigim a
Moraira per cremar l’últim cartutx en la reparació del pilot. La raó de
aturar-nos aquí és per la proximitat del representant de la marca del pilot
automàtic. Si poguéssim comptar amb l ‘ajuda del pilot, el salt a Eivissa seria
encara assumible.
Tanmateix, els de
Salvament Marítim encara no han trobat als del “Carpe Diem”, a la tarda un avís
en el canal 16 diu que una embarcació d’esbarjo ha reportat que han vist un
parell de bengales de senyals en unes coordenades corresponents a una zona al
sud d’Eivissa. La mar avui no està tan moguda com ahir, però les baixes
pressions continuen a les Balears.
Arribats a Moraira
el patró fa un munt de trucades per tal de trobar solució a la substitució del
servo-motor, però el mecànic no està per la labor. Després de les dutxes de
rigor, en Carles B. i jo anem de compres de queviures. Moraira és un port
esportiu acollidor unit a un poble encantador ple de compatriotes de la Merkel.
En una fleca estem
temptats de dir “Entschuldigun, haven sie etwas brod” (més o menys) però veiem que no cal.
Per compensar la tristor de no tenir el cinquè tripulant (el pilot
automàtic vull dir), en Josep Lluís ens prepara un arròs caldòs de gambes i
altres bitxos de mar. Com sempre, en Pepeluí ens alegra la nit, i això que
plou.
Joan Miquel
