 |
| Les cerveses de rigor |
El 5 de juny, tal com ens varem proposar i després de dinar al “Pirata”, hem fet gasoli i hem amollat amarres. Sortíem de la bocana de Mataró a un quart i mig de cinc, a les 4 i 10 per ser exactes, és a dir a les 14:10 UTC.
El vent no ens era gens favorable, per tant el Patró Major i armador (en Carles Bach) ha manat major a la via i ha posat rumb al 219 i 1800 RPM del motor i cap a la boia November del port de Barcelona que ens hem anat.
A l’alçada de Badalona, segurament per conjur de les forces tel·lúriques del Monestir de
Retornats sans i estalvis al segle vint i u, la
boia ni la hem vist, perquè el que calia era anar lliurant espai als vaixells
que a les set de la tarda entraven i sortien de port.
És escrit a les normes de navegació que els velers tenen preferència sobre tots els altres enginys flotants, però existeix la regla no escrita que qui te la maniobra més difícil per la seva inèrcia, te dret de pas. Com veieu, al igual que en terra la preferència de pas es canvia per la preferència de pes.
Cap a les deu del vespre, el Segon Oficial i
cuiner en cap (en Josep Lluís Lirola) ens va servir una excel·lent amanida alamana.
Freda, com és normal quan s’està de travessa. Les cuines dels vaixells disposen
de moviment pendular per compensar el balanceig, però cal bloquejar la cuina al
navegar.
Al caure la nit i per
consens, establim guaites. Tot i que la nit és clara s’engega el radar amb la seva alarma de
proximitat per advertir-nos de qualsevol vaixell que aparegui a tres milles de
nosaltres.
Després de vint hores i cinquanta minuts de motor perquè el vent jugava a la nostra contra, arribem a les illes Columbretes.
Son dos quarts de dues de la tarda i després de fondejar mengem calent!! En “Pepeluí” ens ha cuinat una Purrusalda, digna de Berasategui.
A distància estratègica entre l’Africa del Nord i
la costa Catalana, no és difícil imaginar que a l’edat mitjana fos refugi de
pirates magrebins. En aquesta ficció, cansats de tanta màquina i havent menjat
bé, ens lliurem a fer una becaina de les de pijama i orinal.
Joan Miquel
Post Data: Em sap greu, escric amb retard, però confio que em perdonareu. Estava acostumat al blog del Os Gris en el que publicava els posts el cap de setmana.
Prometo anar rectificant.
J.M.
