Deixem Garrucha a un quart de vuit i tot seguit comença a minvar la densitat urbana i entrem en el Parc Natural del Cap de Gata.
 |
| La G.C. perseguint pateres i contrabadistes |
És una costa agresta que va arribar tard a la qualificació de parc natural, possiblement perquè les moltes explotacions mineres que hi havia al indret ho van retardar fins que es va perdre el interès comercial. Tot i així, l’espai mostra encara les cicatrius de sengles ullals de la fera industrial. Les mines de ferro i carbò pel seu extrem sud i el port de Carboneras pel bell mig.
Però el més sagnant és el que es va fer just després del seu reconeixement com a parc natural.
La construcció de un macro hotel, visible des de un bon grapat de milles nàutiques mar endins. Els constructors s’emparen en que van demanar les llicències pertinents i els Ajuntaments afectats en que aquestes no eren per fer una obra d’aquesta envergadura.
El cas encara està sota procediment judicial, les obres paralitzades, i el despropòsit persisteix.
 |
| Estranyes formacions de blanquissim marbre |
Voltem el Cap de Gata a la una tocades, i al fons, per fi, Almeria.
 |
| La vela asimètrica |
Ens feia il·lusió arribar a la nostra fita a vela i en Carles que ja havia desplegat la gènova aprofitant la mica de vent quasi de popa que teníem un cop girat el cap de Gata, ha volgut provar de muntar la asimètrica per tal de poder parar el motor. Però no ens hem sortit.
El vent era poc definit i girava d’un cantó i de l’altre.
 |
| Almería i la Alcazaba al fons |
En dia del Senyor, dijous 13 de juny del 2013, essent les quatre de la tarda, la expedició Cirrus ha assolit el port d’Almeria.
 |
| Curiosos sicomors esculpits a la navalla |
Hem desembarcat amb les samarretes de la expedició, Cirrus Mataró. En Josep Lluís Lirola òbviament emocionat, ens ha dut a visitar llocs emblemàtics de la capital i altres menys emblemàtics però més significatius per ell, degut a la seva importància històrica per la seva família.
 |
| Monument als màrtis de la llibertat (1a. Repúbica) |
Com a celebració en Pepeluí ens ha invitat a sopar en un restaurant prop del Real Club de Regatas de Almeria i ens ha servit un cambrer català, probablement l’únic cambrer català al sud del paral·lel 38ºN peninsular.
NOVA “CANCIÓN DEL PIRATA” (amb comentaris) en honor a l’ arribada del CIRRUS al Port d’Almeria.
ResponElimina"Con dos collons por barba (o no ?)
viento en popa (o no…), a toda vela (o no…)
no corta el mar, sino vuela
un velero “chiquitín”.
Bajel pirata (porta una bandera no reglamentària) que (els peixos) llaman
por su bravura “El Temido” (o “El Depredador”)
en todo el mar conocido (i en les tabernes portuàries també)
del uno al otro confín.
La Luna en el mar riela,
en la lona gime el viento
y alza en blando movimiento ("blando" ?)
olas de plata y azul (si son de més de 3 metres, poc importa el seu color… no?).
Y ve el capitán pirata
cantando alegre en la popa
Cabo de Gata a un lado, al otro Roquetas
y allá a su frente: Almería !!
Enhorabona valents !! I que Esproceda em perdoni…