De què va

Aquest és un blog de viatge per relatar una petita aventura d'uns iaios que encara es consideren nois.


És un viatge als orígens perquè un dels navegants va immigrar a Catalunya amb els seus pares en un vapor i ara tornarà de visita a Almeria en un veler amb tres tripulants més.

Tres tripulants més, que no viatgen als seus orígens, perquè els tenen terra endins en altre direcció, però que l’acompanyen amb il·lusió, doncs com la majoria del poble català també som mestissos.


Però també, cal dir-ho, és una concessió a l’aventura en un món que cada cop deixa menys espai a l’imprevist. És una aventura molt petita en comparació als navegants de només fa dos cents anys, perquè nosaltres ens servirem d’uns equips de Naviònica absolutament inimaginables fa pocs anys. Queda, això si, l’atzar del vent que fa més romàntica la navegació.

És un succedani al nostre viatge a Itaca, que roman pendent, però que com va dir el poeta,


“Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

Konstantínos Kaváfis


Benvinguts doncs al nostre quadern de bitàcora.


dilluns, 24 de juny del 2013

De quan les navegades comencen a pesar


Dilluns 17 després de tornar a intentar, sense èxit és clar, reparar el pilot automàtic i comprar “bocates” al bar del Club de Regatas, deixem enrera el port d’Alacant cap les deu del matí. S’ha decidit de fer totes les milles que es puguin i per això menjarem entrepans, per no entretenir-nos en parar taula.



A quarts de tres de la tarda, el vent que fins llavors el teníem de proa, gira i es posa de Garbí, cosa que ens permet desenrotllar la Gènova i ajustar la Major i llavors aturar el motor.
Tornem a navegar a vela!!




Curioses sorgències d'aigüa





Tot i que el propòsit era afartar-nos de milles, al arribar a prop del cap de la Nao, essent encara a tocar la possibilitat de fer el salt a les Illes, ens dirigim a Moraira per cremar l’últim cartutx en la reparació del pilot. La raó de aturar-nos aquí és per la proximitat del representant de la marca del pilot automàtic. Si poguéssim comptar amb l ‘ajuda del pilot, el salt a Eivissa seria encara assumible.


Tanmateix, els de Salvament Marítim encara no han trobat als del “Carpe Diem”, a la tarda un avís en el canal 16 diu que una embarcació d’esbarjo ha reportat que han vist un parell de bengales de senyals en unes coordenades corresponents a una zona al sud d’Eivissa. La mar avui no està tan moguda com ahir, però les baixes pressions continuen a les Balears.




Arribats a Moraira el patró fa un munt de trucades per tal de trobar solució a la substitució del servo-motor, però el mecànic no està per la labor. Després de les dutxes de rigor, en Carles B. i jo anem de compres de queviures. Moraira és un port esportiu acollidor unit a un poble encantador ple de compatriotes de la Merkel.
En una fleca estem temptats de dir “Entschuldigun, haven sie etwas brod” (més o menys) però veiem que no cal.




Per compensar la tristor de no tenir el cinquè tripulant (el pilot automàtic vull dir), en Josep Lluís ens prepara un arròs caldòs de gambes i altres bitxos de mar. Com sempre, en Pepeluí ens alegra la nit, i això que plou.

Joan Miquel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.