De què va

Aquest és un blog de viatge per relatar una petita aventura d'uns iaios que encara es consideren nois.


És un viatge als orígens perquè un dels navegants va immigrar a Catalunya amb els seus pares en un vapor i ara tornarà de visita a Almeria en un veler amb tres tripulants més.

Tres tripulants més, que no viatgen als seus orígens, perquè els tenen terra endins en altre direcció, però que l’acompanyen amb il·lusió, doncs com la majoria del poble català també som mestissos.


Però també, cal dir-ho, és una concessió a l’aventura en un món que cada cop deixa menys espai a l’imprevist. És una aventura molt petita en comparació als navegants de només fa dos cents anys, perquè nosaltres ens servirem d’uns equips de Naviònica absolutament inimaginables fa pocs anys. Queda, això si, l’atzar del vent que fa més romàntica la navegació.

És un succedani al nostre viatge a Itaca, que roman pendent, però que com va dir el poeta,


“Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

Konstantínos Kaváfis


Benvinguts doncs al nostre quadern de bitàcora.


dimarts, 20 de novembre del 2012

Un viatge als orígens, la preparació






Ens vàrem trobar a casa de'n Carles, l'armador del veler, per considerar la possibilitat de fer una travessa que a tots ens feia molta il·lusió. 









Com sempre a la nostra colla, la reunió va ser l'excusa per seure al voltant de la taula. També com quasi sempre, en José Luís va fer de cuiner.
  

Ondia! quin "Yuyu", saps que avuí és 20N?



En "Charly" (calia diferenciar-lo) i en Carles van ajudar a la cuina.

I en Joan Miquel, que és el que escriu a la primera foto, i com que soc negat per la cuina, vaig col·laborar en endrapar la magnífica fideuà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari serà moderat per l'administrador del blog abans de la seva publicació. Tingues paciència, no estic disponible 24/24.